Antoni Amatller Costa provenia d'una nissaga d'agricultors de Molins de Rei, que podem remuntar fins al segle XVI. En temps de la Revolució Francesa, el seu avi Gabriel Amatller i Mas (1768-1830), el més petit dels vuit fills d'un pagès benestant de Molins de Rei, se'n aniria a buscar ofici a Barcelona, una ciutat envoltada encara per les muralles . El 5 de juny de 1794, ja com a ciutadà de la capital i constant com a xocolater, es casà amb Antònia, filla del també xocolater Domingo Ràfols. Poc després obriria el seu obrador artesanal en una casa llogada, en la que també hi vivia, en el carrer Manresa, molt a prop de Santa Maria del Mar. Malgrat els temps difícils de les guerres napoleòniques, el negoci prosperà i ben aviat va poder adquirir la propietat del seu domicili.

Mort Gabriel el 1830, el negoci va passar als seus dos fills, Antoni (1812-1878) i Domingo (1814-1877) Amatller Ràfols. Junts varen continuar expandint la empresa en aquella Barcelona encara ofegada per les muralles, però que ja començava a manifestar els primers signes de la revolució industrial (ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848 / xemeneies del Poble Sec). Ells també participarien en aquest procés que transformaria la ciutat, construint una primera fàbrica per a una cinquantena de treballadors. Poden ser considerats, així, com a co-protagonistes del moviment que va aconseguir la aprovació del decret d’enderroc de les muralles (27 de juny de 1843) i després la posta en marxa del pla Cerdà per a l’eixample de Barcelona.