1875 – 1960Vida de la Família Amatller

Una façana esglaonada que revolucionaria l'Eixample de Barcelona


Façana abans i després

Història
Antoni Amatller va comprar el 1898 un edifici de passeig de Gràcia per convertir-lo en casa seva. Aquest immoble anterior s’havia construït el 1875 seguint els criteris d’habitabilitat de l’Eixample de Cerdà.

Després de l’enderrocament de les muralles de Barcelona el 1854 s’havia habilitat la construcció d’un eixample de la ciutat en un terreny que es trobava totalment buit. Perquè el creixement fora ordenat, el govern va encarregar un projecte a l’enginyer Ildefons Cerdà: a més de les famoses quadrícules en xamfrà, els habitatges tenien un límit d’altura i havien de mostrar una façana sòbria. I la casa que s’havia comprat Antoni Amatller responia a aquesta senzillesa.

L’edifici se situava en ple passeig de Gràcia, l’elegant bulevard que connectava l’antiga ciutat emmurallada de Barcelona amb la Vila de Gràcia. És on l’aristocràcia i la burgesia local hi van comprar els seus habitatges per poder estar al nou eix urbà on es concentraven també les botigues més exclusives.

Antoni Amatller va contractar l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch perquè fes una profunda reforma de l’immoble, en la qual es fa una radical transformació de l’edifici. La rica ornamentació de la nova façana i l’altura aconseguida per la seva rematada esglaonada van trencar per primera vegada les rígides normatives del Pla Cerdà.


L’edifici
Antoni Amatller i la seva filla Teresa vivien a la planta noble (planta principal) de l’edifici. La resta de la finca es llogava, igual que el local comercial de la façana. Des del passeig de Gràcia s’accedeix a un magnífic vestíbul que desemboca a una porta de vidre en la qual hi havia el garatge i l’accés a les cuines i habitacions del servei. Aquest espai l’ocupa actualment la cafeteria en la qual es pot prendre una xocolata calenta segons la recepta original de Xocolates Amatller.

El vestíbul s’obre cap a un pati d’honor des del qual surt l’escala monumental que va al pis principal de la família Amatller, decorat per escultures que elaboren xocolata i cobert per una lluminosa i espectacular claraboia modernista. També hi ha un altre accés per a la resta d’habitatges amb una escala més modesta i un ascensor d’època que encara està en funcionament.


Planta principal
El primer pis constituïa la llar d’Antoni Amatller i la seva filla Teresa. A l’esplèndida ornamentació de l’arquitectura modernista catalana cal sumar-hi la dels mobles, també dissenyats per Josep Puig i Cadafalch, i la de les obres d’art de la col·lecció d’Antoni Amatller. Amb tot, el disseny global de Puig i Cadafalch de la Casa Amatller i l’esforç col·lectiu d’un bon nombre d’artistes i artesans que van seguir les seves ordres van aconseguir crear una obra arquitectònica unitària.

Rebedor principal amb vistes al saló menjador

La casa es divideix en zona pública, que donava al jardí posterior, i àrea privada, situada a la línia de la façana. Al centre de l’habitatge es troba el despatx d’Antoni Amatller, en un punt des del qual podia controlar l’entrada del servei i l’escala de veïns. Als salons públics la decoració dóna suport a un discurs iconogràfic que ressalta els èxits de la família Amatller, com ara la majestuosa xemeneia del saló, en què les figures d’una princesa castellana i una altra asteca representen la unió necessària per produir xocolata. A les habitacions privades, l’ornamentació escultòrica ajuda a definir les virtuts d’Antoni Amatller i la seva filla Teresa segons els valors de l’època.

Sala de música

A la Casa Amatller s’hi havien instal·lat les millors comoditats de l’època: un ascensor per als veïns; tecnologies per al servei, com el portaplats que pujava el menjar de la cuina al primer pis; i la il·luminació elèctrica, tot una innovació el 1900, complementada per la il·luminació a gas que es feia servir per quan fallava el subministrament elèctric.