La Façana

Una casa única i carregada de simbolisme

Sobre l’existència d’una façana plana típica de l’Eixample, Puig i Cadafalch va reinterpretar diversos estils arquitectònics, com el romànic i el gòtic català, per crear una façana plena de simbolisme i elements decoratius.

Destaca principalment per la seva rematada esglaonada, tret que la fa una de les façanes més admirades de la ciutat de Barcelona i que recorda, en gran mesura, a l’arquitectura medieval del nord d’Europa. Cal destacar que més enllà del valor estètic i artístic d’aquesta rematada, aquesta zona va ser dissenyada per ubicar l’estudi de fotografia d’Antoni Amatller, ja que la perillositat dels components de la fotografia obligaven a mantenir aquestes habitacions el més separades possibles de les cases veïnes, creant així una planta independent i de gran bellesa per donar cabuda a una de les grans aficions d’Antoni Amatller.

Josep Puig i Cadafalch situa diferents elements constructius i ornamentals a diverses altures i crea uns estudiats efectes d’asimetria a la façana. Les portes d’accés de la planta baixa, la galeria de la planta noble o les finestres es rematen amb marcs escultòrics d’inspiració gòtica de diferent complexitat. Perquè s’aconseguís identificar amb la propietat de l’edifici, Puig i Cadafalch va dissenyar un programa iconogràfic relatiu a la família d’Antoni Amatller amb escultures que evoquen les activitats del promotor (indústria, arts i col·leccionisme) i esgrafiats de branques d’ametller, símbol del cognom Amatller.

La combinació de materials, colors i tècniques decoratives crea un delicat cromatisme que fa que el frontal de la casa segueixi destacant artísticament des de la seva construcció fins a l’actualitat.

Fachada Casa Museu Amatller
Marcos escultóricos de inspiración gótica