La façana de la Casa Amatller es mostra davant els ulls dels vianants del Passeig de Gràcia de Barcelona com una bella icona de l’arquitectura modernista de Catalunya. L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va presentar un frontal d’enorme originalitat, en el qual es combinen solucions arquitectòniques que reinterpreten els estils del romànic al gòtic. Per no parlar del fascinant frontó que corona la façana, amb la seva forma triangular i escalonada, inspirat en els edificis del nord d’Europa.
Però posem la nostra atenció als detalls de la façana, als seus singulars elements decoratius de les escultures i els esgrafiats. Els artesans del modernisme es van posar al servei de Puig i Cadafalch per a materialitzar un programa simbòlic que ressalta la família del propietari i promotor de l’obra, l’industrial xocolater Antoni Amatller. Els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol es van encarregar de realitzar les peces decoratives que poblen la façana.
Als laterals de les portes d’accés hi ha un zíngar que porta un ós domesticat lligat amb una corda, mentre que a l’altre costat es troba una bella dama lluitant contra una bèstia. Entre les dues portes de la Casa Amatller hi ha un cavaller que mata a un drac, salvant a la princesa de llarga cabellera que mira l’escena des del pis principal. Aquest últim es tracta d’una representació de Sant Jordi, patró de Catalunya. Antoni Amatller ho reivindica, ja que, al costat de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, estava molt vinculat als moviments de recuperació de la cultura i política catalana de la Reinaxença: Sant Jordi és un símbol de la reafirmació de Catalunya.
Sobre els arcs, en els altres detalls escultòrics de les portes d’accés, es poden observar quatre personatges que simbolitzen les arts: la pintura, amb una paleta de colors a la seva mà; l’escultura, que sosté un bust d’una estàtua; l’arquitectura, que observa un compàs; i la música, fent sonar una arpa. Aquestes quatre figures expressen la promoció de les arts d’Antoni Amatller, tant a l’hora de confiar en els arquitectes, artistes i artesans contemporanis per a la construcció de la seva casa, com a l’hora de crear una excel·lent col·lecció d’art.
Per a descobrir les activitats que definien a Antoni Amatller hem de portar la vista cap al balcó del pis principal. Cadascuna de les tres obertures presenta un escut amb els símbols de la indústria, les arts i el col·leccionisme. Als capitells de cada costat de les portes figuren escultures amb animals que realitzen activitats humanes, concretant el significat de les al·legories.
Al balcó de l’esquerra l’escut tanca un compàs, un ganivet, un martell i un peu de rei, acompanyats de les figures d’uns conills que fundin ferro i uns micos que el forgen en l’enclusa. Remeten a la indústria que havia permès la fortuna de la família Amatller.
El balcó central compta amb un escut amb un llibre obert i una cambra antiga, d’acordió, complementats d’uns ases escriptors amb ulleres i gorgera cervantina al coll i uns gossos fotògrafs: simbolitzen les arts. I recorden l’activitat d’Antoni Amatller com a fotògraf aficionat, elevant-la al rang d’art. Sabies que el seu estudi estava darrere del frontó triangular de la façana?
Al balcó de la dreta l’escut enquadra objectes de vidre i ceràmica. A les escultures veiem unes granotes que bufen vidre i uns garrins que treballen la ceràmica. És una al·lusió al col·leccionisme emprès per Antoni Amatller, que es va especialitzar en vidre de l’Antiguitat, una col·lecció que va ser continuada fins avui, sent una de les millors en el seu gènere.
Encara queden més al·lusions a Antoni Amatller: a la finestra del seu dormitori apareix un home amb una càmera de fotos de caixa, recordant l’afició del xocolater per la fotografia. A l’altre costat de la finestra, una escultura de dona gran vigila a la princesa que hem esmentat en l’episodi de Sant Jordi. Podria tractar-se d’una espècie de celestina.
D’altra banda, queda l’al·lusió a la família Amatller. A la tribuna del dormitori de Teresa Amatller hi ha una gran A majúscula, acompanyada de més lletres A més petites. Juntament amb la presència de la flor de l’ametller i uns versos en els quals s’esmenta la flor d’aquest arbre, és una referència al cognom de la família, una generació de xocolaters d’èxit.
Finalment, les flors de l’ametller, amb les seves característiques cinc fulles, apareixen disseminades regularment per tota la façana: són el final escultòric de les línies de motllures de les finestres, però també estan presents en forma de serigrafiats a l’acolorida paret.
La Casa Amatller es mostra des de 1900 com una bella i fascinant edificació del modernisme català. Però, gràcies a la lectura dels símbols presents a la seva façana, sabem que celebra l’èxit de la família d’Antoni Amatller com a industrial xocolater i com a gran promotor de les arts. Es reforça el treball de les famílies burgeses catalanes que van posar en marxa el modernisme gràcies al seu mecenatge.