Antoni Amatller era conscient de l’enorme valor artístic que tenia el seu habitatge, la Casa Amatller, molt de temps abans que fos reconeguda com una de les millors cases de l’arquitectura modernista catalana. Ens han arribat fotografies de les principals cambres de la Casa Amatller als seus primers anys, ja que Puig i Cadafalch manava fer reportatges fotogràfics dels seus edificis. L’industrial xocolater era també conscient del valor documental de la fotografia i estem segurs que ell estava orgullós de la seva llar.

Gràcies a aquestes antigues fotografies i a l’extraordinària conservació dels mobles i elements decoratius, la restauració a començaments de la dècada de 2010 va poder retornar a la Casa Museu Amatller a un estat el més semblant al qual va tenir a l’inici de segle XX. Així, és possible afirmar que la Casa Amatller és l’única casa modernista de Barcelona que manté el seu aspecte original de 1900, quan vivia allí l’empresari amb la seva filla Teresa. No obstant això, hi ha detalls a les imatges del principi de segle que no es poden apreciar, per la qual cosa en la restauració de 2010-15 hi ha hagut algunes sorpreses. Com a la Sala de la Música, situada en la part pública de la Casa Amatller.

En la part més alta de les parets, just sota l’increïble sostre cassetonat, els restauradors van trobar un fris amb estrofes populars catalanes escrites amb caràcters gòtics. Una d’elles és l’inici de l’himne nacional català, Els Segadors, en la seva versió original, reelaborada a la fi del segle XIX. L’altra és la Cançó del Mariner, una composició d’època moderna.

Aquestes lletres marcaven uns valors catalanistes que es corresponien amb la personalitat del promotor de l’habitatge, l’industrial xocolater Antoni Amatller, i de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Els dos eren protagonistes del corrent que, a més de ressaltar la cultura pròpia de Catalunya, reivindicava un protagonisme polític. Destaca la implicació de Puig i Cadafalch, que va ser el segon president de la Mancomunitat.

No se sap exactament quan ni perquè es van tapar aquestes estrofes, però ens ho podem imaginar: pel seu caràcter eminentment catalanista, especialment quant a l’himne –“Catalunya triomfant…”- segur que van ser retirades de la vista en 1939. A inicis d’aquest any el front de la Guerra Civil estava a Barcelona, amb l’exèrcit franquista a punt de prendre la ciutat de Barcelona. S’aveïnava una època en la qual es prohibirien els partits nacionalistes, el català i qualsevol indici que es pogués relacionar amb el catalanisme. Així que, veient el difícil panorama que arribava, és molt probable que s’aprofités en aquest moment per a cobrir uns textos que lligaven a la propietària, Teresa Amatller, amb la tradició catalana i catalanista. Avui, afortunadament, s’ha pogut recuperar aquest tros de patrimoni perquè puguem gaudir de la seva bellesa i de la història que compte.

Tots els edificis antics guarden secrets, molts dels quals es perden en el temps. A la Casa Museu Amatller el treball de restauració ha permès treure a la llum alguns d’ells, que parlen a més d’una terrible època de la història del nostre país.

Després de dècades ocults, els versos tornen avui a ressonar per a tots els visitants de l’espectacular casa modernista.

Feliç Diada de Catalunya des de Casa Museu Amatller!