Quan es parla de modernisme català, una de les imatges que tenim al cap és la de la façana de la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch. O la veïna portada de la Casa Batlló, una altra obra mestra d’Antoni Gaudí. I també els edificis de Lluís Domènech i Montaner com la de l’Hospital de Sant Pau.

És ben conegut que un dels pilars que sostenen l’aparició d’aquestes noves construccions és el de la burgesia catalana. La industrialització va produir una nova classe burgesa, que es va enriquir amb la creació de fàbriques noves i més competitives. Però, sovint, s’oblida d’un altre sector més tradicional que també va fer guanyar molts de diners a la burgesia catalana: els terratinents encarregats de la producció vinícola. 

Hem de remuntar-nos a mitjans del segle XIX. Els territoris mediterranis conreaven la vinya amb la qual produïen vi per a consum propi i comerciaven amb els excedents. França ja era un dels grans centres vinícoles, amb vins d’enorme reconeixement internacional. 

Però al 1863 va arribar a la vinya francesa una plaga letal: la filoxera. Aquest petit insecte originari d’Amèrica va destruir al 1868 la majoria de les vinyes autòctones de França. No hi havia vi al país gal, per la qual cosa va haver d’importar els brous dels seus veïns, entre ells Espanya. 

A més, aquesta crisi productiva va coincidir a Espanya amb l’augment de territoris destinats al cultiu de vinya i amb un creixement en la importació de vins a Europa. 

A Catalunya, la proximitat amb França va convertir als tradicionals centres productors en protagonistes del comerç d’ampolles. Va haver-hi 15 anys d’expansió econòmica, en la qual els comerciants francesos venien a Catalunya a comprar vi. Però aquests estrangers també van invertir en la millora de les infraestructures catalanes per a facilitar el transport; o donaven suport econòmicament als terratinents per a augmentar la productivitat cada any. 

El període de bonança econòmica va fer que molts propietaris de cellers destinessin part dels seus guanys a altres negocis, com les noves indústries. I també van portar la seva capital a inversions immobiliàries a Barcelona, una ciutat que estava creixent de forma increïble sobre l’ordenat espai de l’Eixample. 

Així doncs, els diners de la producció vinícola va constituir el capital inicial per a noves indústries i es va invertir en forma d’immobles. Així els propietaris de terres es van consolidar com una burgesia naixent que serà l’encarregada de promoure els arquitectes i artistes del modernisme català de final del segle XIX.

Al 1878 la filoxera va arribar a Catalunya. En aquells dies, molts cellerers havien diversificat els seus negocis i s’havien instal·lat en zones més urbanes, per la qual cosa no els afecta tant aquesta crisi en la seva economia. Sí que alguns territoris en els quals la dependència del vi era més directa van sofrir la plaga de la filoxera. A l’Alt Penedès, per exemple, es van deslliurar d’aquest terrible insecte a la fi del segle XIX, començant una nova etapa de progrés econòmic que va coincidir amb el moment àlgid del modernisme. Arquitectes com Puig i Cadafalch, conegut per haver realitzat la Casa Amatller a Barcelona, va construir les Caves Codorniú a Sant Sadurní d’Anoia. Altres arquitectes del modernisme català també van intervenir en l’edificació d’altres cellers.

Per tant, el vi i el modernisme català estan molt més lligats del que sembla. Així que és una bona idea celebrar les Nits Modernistes de Casa Museu Amatller amb una copa de vi en el seu increïble entorn. Després d’una visita teatralizada en la qual Teresa Amatller i la seva donzella proposen un fascinant viatge a una casa modernista del 1900, existeix un millor final que amb una deliciosa copa de vi?