Coneix tot sobre la Casa Amatller
Antoni Amatller
Antoni Amatller i Costa (1851-1910) va néixer a una família de tradició xocolatera. Va decidir continuar amb el negoci familiar i als 19 anys va ser enviat a França i a Alemanya perquè estudiés de primera mà les millors fàbriques d’Europa. Gràcies a aquests viatges per l’estranger, no només va aconseguir convertir-se en un dels industrials xocolaters més importants d’Espanya, sinó que també va cultivar un esperit cosmopolita i artístic que marcaria la seva personalitat com a empresari, viatger, fotògraf i col·leccionista.
Antoni Amatller va viure dins dels dictats del moviment cultural de la Renaixença, que apostava per la recuperació de la llengua i cultura catalana. La revitalització d’aquest catalanisme entrava dins de la voluntat de modernitzar i millorar la societat amb els nous invents i descobriments. De fet, l’arquitectura del modernisme català, que sumava noves maneres constructives amb la revisió dels estils històrics catalans, serà una manifestació més d’aquest gran moviment cultural i artístic. Antoni Amatller volia ser partícip d’aquesta modernitat amb la construcció de la seva pròpia casa, per això va contactar amb l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, un home de la seva generació i amb el qual compartia inquietuds culturals i polítiques, perquè s’encarregués d’edificar la Casa Amatller.
L’industrial xocolater va saber complementar la seva vida empresarial amb diversos passatemps relacionats amb el seu cosmopolitisme cultivat des dels seus viatges de joventut per Europa. Antoni Amatller formava part del Centre Excursionista de Catalunya i sortia habitualment a conèixer els paisatges i monuments de la comunitat. Però també acostumava a traspassar les fronteres espanyoles, visitant altres països, sovint en companyia de la seva filla. Va ser un dels pocs europeus que es van atrevir a trepitjar terres tan exòtiques en aquells dies com el Marroc, Egipte o Turquia.
Val la pena aturar-se en aquestes dues aficions d’Antoni Amatller, ja que marcarien en gran mesura la història de la Casa Amatller…
L’últim terç de segle XIX la fotografia estava limitada als professionals o a les persones amb possibilitats econòmiques que estaven interessats en aquesta nova tècnica. Antoni Amatller s’enquadra en el segon grup, tot i que destaca l’estreta relació que va mantenir amb els professionals de la fotografia a la ciutat de Barcelona. Era molt amic de Pau Audouard, que va exercir com a fotògraf oficial de l’Exposició de Barcelona de 1888 i l’estudi del qual es trobava als baixos de la veïna Casa Lleó i Morera.
Pau Audouard i Antoni Amatller van fundar la Sociedad Fotográfica Española. Antoni Amatller va participar a certàmens nacionals i internacionals de l’època, tal com ho certifiquen les medalles de la Society of Amateur Photographers of New York (1894) o de la Association Belge de Photographie.
Antoni Amatller va comprendre les possibilitats tècniques i expressives de la fotografia per captivar moments i records. Això li va permetre fer reportatges fotogràfics fora del seu estudi fotogràfic, situat a l’última planta de la Casa Amatller. Gràcies a això i a la seva gran curiositat per retratar aquests moments, avui es conserven a la fototeca de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic còpies fotogràfiques de temes tan variats com l’excursionisme, l’autoretrat, les instantànies familiars o la fotografia artística.
A tots els seus viatges per Europa, el Marroc i Istanbul, Antoni Amatller duia les seves càmeres, i d’aquesta manera es va convertir en un pioner de la fotografia de viatges. A més, en destaca l’ús que va donar a les fotografies com a element documental per il·lustrar diverses conferències seves i de la seva filla, Teresa Amatller.
Antoni Amatller mostrava un excepcional gust estètic i un provat amor pel patrimoni històric i artístic, element que queda reflectit en la construcció de la Casa Amatller. L’industrial xocolater va destinar part de la seva fortuna a la creació d’una excel·lent col·lecció artística. Es va relacionar amb experts en matèria artística com ara el director del Museu Episcopal de Vic, Josep Gudiol i Cunill, i va saber aprofitar la seva activitat empresarial per fer contactes que tinguessin coneixement d’oportunitats de compra d’obres d’art arreu d’Espanya i Europa.
Durant la seva vida, Antoni Amatller va aconseguir reunir una important col·lecció especialitzada en vidre arqueològic, amb més de 400 peces que abasten gran part de l’antiguitat del món mediterrani: Egipte, Orient antic, províncies romanes d’Hispània, Gàl·lia, Germània o Itàlia…
Després de la mort d’Antoni Amatller, Teresa Amatller va conservar tots aquests objectes i va augmentar la col·lecció amb noves adquisicions, les quals encara es poden veure a la nostra visita a la Casa Museu Amatller.
A més dels vidres arqueològics, Antoni Amatller va ser capaç de concentrar nombroses obres d’art des de l’Edat Mitjana fins a la seva contemporaneïtat. A les parets de casa seva encara hi pengen pintures del seu contemporani Ramon Casas, un retaule romànic d’Angostrina, dues natures mortes del barroc castellà, retrats de Teresa Amatller i d’Antoni Amatller… Alguns dels quadres, tan fràgils com extraordinaris, com el de l’Ascensió de Crist de Bermejo (1470-1485) o el retaule de Sant Nicolau de Joan Reixach (s. XV) es troben en dipòsit. També formen part de la col·lecció d’art d’Antoni Amatller escultures, mobles històrics, joies d’art decó i fotografies artístiques.
Coneix més sobre les col·leccions de la Casa Museu Amatller.
