Modernisme i tradició

Al segle XIX va arribar la producció industrial dels articles de consum, la qual cosa en va permetre l’accés a totes les classes socials, i a finals de segle XIX neix la publicitat gràfica moderna, que realçaria el valor de marca dels productes.

Les noves formes de reproductibilitat van permetre realitzar grans tirades de cartells publicitaris per a les grans marques. A les grans capitals europees (París, Berlín, Viena) i nord-americanes (Nova York) els artistes il·lustradors van obrir el seu talent al servei de les empreses. Un dels majors professionals del cartellisme va ser Tolouse Lautrec a la bulliciosa París de la Belle Epoque.

Els estils de finals del s. XIX, especialment el modernisme amb totes les seves variants locals, van proporcionar el llenguatge necessari per al cartell publicitari. La decoració modernista que es veia a les façanes de les cases, a l’interior de les cafeteries, als mobles i obres d’art contemporànies s’estenia al disseny dels materials comercials. Les empreses buscaven aquest toc de modernitat i el gran públic es deixava portar pels seus desitjos d’aspiració i pertinença a un món ric i exclusiu. Per a les indústries era tan important el producte com els mecanismes de màrqueting associats a la seva venda. Antoni Amatller va entendre perfectament aquest missatge per les seves Xocolates Amatller.

Amb totes aquestes dades podem afirmar que l’empresari Antoni Amatller es va comportar gairebé com un creatiu més del modernisme català, sabent respectar la tradició de la producció xocolatera familiar, implementant les tècniques més innovadores a les seves fàbriques i formes de venda.