Coneix tot sobre la Casa Amatller

Josep Puig i Cadafalch va acabar els estudis d’arquitectura a Barcelona el 1891. Va ser felicitat pel director de l’Escola, Elies Rogent, i pel professor i arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.

Entre 1892 i 1896, Puig i Cadafalch va obtenir la plaça d’arquitecte municipal a Mataró, la seva ciutat natal. El 1891 ja havia realitzat la seva primera intervenció a la Casa Sisternes de Mataró. A la façana hi introdueix una decoració de bandes de maó vist combinades amb rajola i forja.

Puig i Cadafalch se serveix dels mètodes de construcció apareguts amb la industrialització, sobre els quals s’aplica la decoració de l’època modernista. Els edificis més destacats de Puig i Cadafalch s’enquadren dins de la branca historicista de l’arquitectura del modernisme català iniciada per Domènech i Montaner. A la seva producció arquitectònica hi aflora el seu coneixement de l’arquitectura històrica catalana, fonamentalment dels períodes romànic, gòtic i renaixentista, representats per composicions asimètriques a les façanes, profusió de detalls escultòrics i per l’ús de finestres i tribunes d’aire medieval. Els seus edificis estan vinculats a la terra, amb el referent de la casa pairal catalana; però també apareix un sentiment de prestigi aristocràtic i feudal desenvolupat a la seva decoració medievalista.

La Casa Martí (1896) de Barcelona està considerada la seva primera obra projectada des de zero i en ella ja s’aprecia la personalitat de l’obra de Puig i Cadafalch. Sobre la seva senzilla paret de maó hi destaquen portes, finestres i tribunes de pedra amb complexos marcs. En aquest edifici es troba el conegut restaurant Els Quatre Gats, un dels principals centres de reunió de la bohèmia artística de Barcelona i dels grups del Modernisme.

A Mataró va construir, el 1898, la Casa Coll i Regàs, un clar precedent de la Casa Amatller: l’entrada principal se situa en un lateral, mentre que la monumental tribuna es corona amb una rematada esglaonada.

Entre 1898 i 1900 Puig i Cadafalch es dedica a la Casa Amatller.

La situació de l’edifici al passeig de Gràcia, les formes innovadores i la bellesa de l’obra van multiplicar els encàrrecs de l’arquitecte de Mataró a l’Eixample de Barcelona: Palau Macaya (1901), d’aires renaixentistes; la desapareguda Casa Trinxet (1904), influïda per la Secessió vienesa; la Casa Terrades (1905), coneguda com a Casa de les Punxes per la seva aparença de fortalesa amb les seves torres punxegudes; Palau Baró de Quadres (1904-1906), en què el neogòtic reforça la noblesa del propietari, qui havia rebut pocs anys abans el títol de baró. Però no només va fer residències: el 1911 va rebre l’encàrrec de la Fàbrica Casaramona, actual seu del Caixaforum, on tot i la funcionalitat, també es valoren els aspectes estètics de la construcció.

A més dels projectes d’arquitectura, Josep Puig i Cadafalch es va encarregar de realitzar projectes urbanístics. Entre 1909 i 1911 va estar al capdavant de l’obertura de la Via Laietana, on es van haver de respectar el màxim els antics edificis del casc històric. I entre 1913 i 1923 va ser l’arquitecte principal del recinte de l’Exposició Universal de 1929. Aquí hi havia aixecat les Quatre Columnes, de factura classicista i monumental, un símbol del catalanisme que va ser enderrocat durant la dictadura de Primo de Rivera, i reconstruït el segle XXI.

Josep Puig i Cadafalch havia estudiat en profunditat la història de l’art i l’arquitectura de Catalunya i va arribar a ser un dels màxims especialistes del romànic de la regió. Aquests coneixements el convertien en la persona ideal per restaurar alguns edificis històrics de Catalunya segons els criteris del moment, avui desfasats: s’analitzava amb rigor científic el monument i es pretenia retornar-li l’estat més semblant a l’original. Així ho va fer a la catedral de la Seu d’Urgell, a Sant Joan de les Abadesses, al monestir de Sant Benet de Bages o al monestir de Montserrat.

L’activitat política de Puig i Cadafalch al capdavant del catalanisme el va portar a l’exili després de la Guerra Civil. El 1942 torna a Catalunya, però se li impedeix reprendre la seva professió com a arquitecte.

Puig i Cadafalch va morir a Barcelona el 1956.