Coneix tot sobre la Casa Amatller

Historiador de l’art i acadèmic de la cultura catalana, Josep Puig i Cadafalch va estudiar en profunditat el període de l’Edat Mitjana de Catalunya, interessant-se, en gran mesura, pel romànic català. Aquesta inclinació el va portar a recórrer determinats punts de la geografia catalana, fet que permetria el descobriment, en 1907, dels extraordinaris conjunts del romànic de la Vall de Boí, vall que avui en dia es considera el bressol de l’art romànic europeu. Cal destacar que moltes de les pintures murals, talles i mobiliari es conserven en diferents museus catalans, especialment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). No obstant això, moltes de les esglésies compten amb importants fragments de pintura mural i escultures romàniques originals, a més de reproduccions de les que es conserven als museus.

Josep Puig i Cadafalch va ser un dels primers historiadors a ressaltar la importància de l’arquitectura, pintura i escultura del romànic del Pirineu de Catalunya. El 1908 es va encarregar de realitzar la primera excavació arqueològica amb caràcter científic a Empúries. Els moderns i encertats estudis sobre l’art català van permetre a Puig i Cadafalch participar com a expert del tema a diverses universitats europees.

Fidel seguidor de la Renaixença, un moviment cultural que apostava pel reconeixement i valoració de la cultura catalana, la seva activitat política va estar estretament lligada al nacionalisme català. Molt actiu a diferents partits polítics catalanistes, va ocupar diversos càrrecs públics: regidor a Barcelona, diputat a les Corts a Madrid i va arribar a ser President de la Mancomunitat de Catalunya després de la mort del seu primer president, Prat de la Riba. Com a president de la Mancomunitat va elaborar un ambiciós pla d’ensenyament i cultura i va impulsar la creació de noves carreteres al mateix temps que es potenciava el desenvolupament de l’agricultura.

Com a arquitecte, Puig i Cadafalch va aplicar els seus estudis de l’art i l’arquitectura medieval catalana al disseny dels seus edificis. Les seves obres més recognoscibles s’enquadren en la tendència historicista que hi havia dins de l’arquitectura del modernisme català, en què s’unien els mètodes de construcció propis de la industrialització amb les tendències decoratives del moment.

Puig i Cadafalch va començar la seva carrera com a arquitecte municipal de la seva ciutat natal, Mataró, on va realitzar les seves primeres grans cases, com les cases Parera o Coll i Regàs. A Barcelona també es va encarregar de reformes urbanes, com l’obertura de la Via Laietana o la remodelació de Plaça Catalunya. El projecte de la Casa Amatller entre 1898 i 1900 al cor del passeig de Gràcia li va donar l’oportunitat de treballar a altres cases de la ciutat.

La seva obra es divideix en tres etapes:

L’arquitectura d’aquesta època està lligada al seu sentiment de pertinença a la terra, amb la casa pairal catalana com a model associat al prestigi feudal i aristocràtic. Cal destacar que és una època inicial, on les influències dels seus mestres o de l’arquitectura europea del moment gaudeixen de gran protagonisme. Així, es pot veure la influència historicista de Domènech i Montaner, de qui havia estat deixeble, en la utilització de finestres neogòtiques o neorrenaixentistes, com succeeix al Palau Macaya, o una forta evocació a l’arquitectura del nord d’Europa a causa del gust de l’època per Wagner, com es pot veure a la Casa Amatller o a la Casa de les Punxes.

Pel que fa a la decoració, hi podem destacar l’ús d’elements decoratius i ornamentals, carregats d’un fort simbolisme i bellesa artística.

Durant aquesta etapa, Puig i Cadafalch s’adapta a l’idealisme racional de l’alta burgesia, creant obres més racionalistes i sense tanta monumentalitat i ornamentació. Es pot dir que Puig i Cadafalch es va inspirar en la línia marcada per la secessió vienesa, un moviment europeu que s’emmarca dins de l’anomenat Art Nouveau i va ser creat al 1897 per un grup de 19 artistes vienesos. Aquest corrent tenia com a objectiu la renovació artística, recuperant alguns dels estils del passat com a mitjà de rebuig a la producció industrial de l’època ja que els embats de la producció industrial estaven despullant estructuralment i estètica la realitat de l’art i la societat de l’època. Fruit d’aquesta època podem destacar la realització de la Casa Trinxet i la Casa Muntades.

El tercer període ve marcat pel seu treball a l’Exposició Universal de 1929, on va ser contractat com a primer arquitecte a qui se li encarrega el recinte.

L’arquitectura d’aquesta època es caracteritza per la barreja d’aires neoclàssics amb elements de la geografia nacional, juntament amb la projecció de cases sota la influència de l’arquitectura nord-americana, especialment de l’arquitectura més classicista de Louis Henry Sullivan, com passa a la Casa Pich.