La Casa Amatller ha de valorar-se més que com la preciosa obra de l’arquitectura modernista catalana que és. L’obra de Josep Puig i Cadafalch, un dels grans referents del Modernisme a Catalunya juntament amb els més famosos Antoni Gaudí i Lluís Doménech i Montaner, constitueix una autèntica fita en l’urbanisme de Barcelona.
Fem una mica d’història i situem-nos en el plànol, literalment. En la dècada de 1860 va començar a executar-se el Pla Cerdà, un projecte dissenyat per l’enginyer Ildefons Cerdà per a fer un ordenament dels nous carrers que s’anaven a obrir a l’Eixample de Barcelona. El més visible del Pla va ser el traçat ortogonal de les vies i una estructura unitària de quadrats amb xamfrans que es feien servir per a acomodar el creixent trànsit de la ciutat. No obstant això, hi ha alguns detalls de l’Eixample que no són tan coneguts. Per exemple, en el pla de Cerdà s’especificava que les façanes d’aquesta nova àrea de Barcelona havien de tenir un límit d’altura i una decoració discreta, en la línia estilística neoclàssica dominant en els anys centrals de S. XIX. Tots els edificis de la ciutat seguien més o menys aquestes directrius, amb les úniques excepcions de les construccions públiques, com a esglésies, hospitals o escoles. Les cases privades van mantenir rigorosament els criteris de Cerdà fins que apareix la Casa Amatller en 1898.
Antoni Amatller havia triomfat professionalment amb la seva activitat d’empresari xocolater. S’havia comprat una casa en el Passeig de Gràcia i li va demanar a Puig i Cadafalch, en aquells dies un jove arquitecte que s’iniciava en l’arquitectura del Modernisme català, que reformés aquest sobri edifici. La feliç connexió entre el promotor i l’arquitecte crea un edifici trencador en el qual era just el centre neuràlgic de Barcelona. D’una banda, aconsegueixen elevar la façana de la casa amb un truc constructiu, la inclusió d’un frontó triangular que puja uns metres la façana. D’altra banda, es desenvolupa tot un programa decoratiu on es combinen taulells de colors, escultures en pedra, columnes plenes de detalls i peces de ferro forjat que no va deixar indiferent a cap barceloní de l’any 1900.
La Casa Amatller va ser llavors el primer edifici privat de l’Eixample que dóna l’esquena al Pla Cerdà. A partir de la seva construcció altres personalitats de l’arquitectura del Modernisme català, com Gaudí o Domènech i Montaner, comencen a edificar altres cases per als burgesos locals, seguint les noves modes estilístiques. És el que succeeix en la Poma de la discòrdia, però això és una altra història.
Així que, cada vegada que admiris la façana modernista de Casa Amatller, recorda que sota tota la seva bellesa hi ha una història del canvi constructiu a Barcelona. Ja has conegut tots els seus secrets?