Fundacio

Els animals de la Casa Museu Amatller

La Casa Museu Amatller, el fascinant habitatge promogut pel xocolater Antoni Amatller, mostra algunes de les característiques de l'arquitectura del Modernisme català. Als seus espais veiem la inspiració medieval, l'ús de materials com a estucs o rajoles i un gran desplegament ornamental, que en la majoria dels casos tenen com a referència al món natural.

A més, Casa Museu Amatller, més que un habitatge convencional, apareix com una obra d'art total. En la seva construcció, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch tenia al seu servei a artistes i artesans perquè completessin la decoració de la casa d'Antoni Amatller.

Un dels artistes que va treballar amb Puig i Cadafalch va ser l'escultor Eusebi Arnau, el més destacat del Modernisme català. Ell es va encarregar d'esculpir tot un complex programa escultòric, amb múltiples figures plenes de significat. En un altre article i havíem comentat com la façana de Casa Museu Amatller presentava un acurat simbolisme dirigit a presentar als vianants qui era Antoni Amatller i la seva família. Per tant, els relleus i estàtues tenien molt a dir.

Avui volem explicar-vos com la Casa Museu Amatller té en el seu interior, en la seva façana i en el vestíbul un gran nombre de figures d'animals. Et véns a veure'ls tots?

Els animals en la decoració de la façana de Casa Amatller

Comencem a peu de carrer, mirant a l'espectacular façana de Casa Amatller amb el seu increïble frontó triangular escalonat. Dirigim la vista cap al balcó del pis principal. Aquí trobem uns capitells amb animals realitzant accions humanes. Les activitats d'aquestes figures responen als símbols que hi ha en els escuts que es troben en les llindes de les finestres del balcó.

En la finestra de l'esquerra, els capitells presenten a uns conills treballant el ferro i uns micos utilitzant l'enclusa, símbol de la indústria; en la finestra central podem veure a uns gossos amb una càmera de fotos de l'època i uns ases amb llibres, ulleres de lectura i escarolat cervantí, que representen les arts i la fotografia; finalment, en la finestra de la dreta uns garrins manipulen la ceràmica i unes granotes estan amb el bufat de vidre, simbolitzant l'activitat d'Antoni Amatller com a col·leccionista de vidre  de l'Antiguitat.

Entorn de la porta d'ingrés a l'edifici hi ha dos lleons que sostenen l'escut que mostra un “1900”, l'any que es va finalitzar la Casa Amatller; i un capitell on un zíngar controla un ós amb una corda.

Els animals al vestíbul de Casa Amatller

Si avancem cap a l'interior, en el vestíbul tenim una sèrie de figures amb cos de persona i cap d'animal (ocells, esquirols, mico, granota…). S'encarreguen d'elaborar la xocolata, origen de la fortuna de la família Amatller, en els seus processos: des de la recollida del cacau fins a la col·locació de la xocolata en la tauleta.

Existeixen més animals en l'espai que il·lumina la increïble vidriera de colors. Un papagai al peu de l'escala sosté amb el seu pic l'escut dels Amatller. I si pugem pels esglaons aconseguim la porta d'entrada al pis principal, amb dos petits animals en els laterals, que fan sonar els seus instruments per a donar-nos la benvinguda

Els animals dins de la Casa Museu Amatller

Dins del pis de la família Amatller podem descobrir més animals, tots amb un significat que ha de llegir-se en funció dels valors associats a la dinastia de xocolaters o a la persona que habita cada habitació. Per exemple, en una de les portes del menjador apareix una aranya que es menjarà una mosca que ha caigut en la teranyina. És un símbol de la recollida dels beneficis, de la recompensa per haver invertit temps en treballs que donen el seu fruit a llarg termini.

Endinsant-nos en la part privada de la casa veurem uns animals a la porta d'entrada del dormitori de Teresa Amatller: acompanyant a una dona que cus apareixen un gat jugant amb un cabdell i un gos. Són símbols de fidelitat, una virtut que s'esperava per a una dona de l'època.

Mentrestant, a l'altre costat de la casa, l'accés al dormitori d'Antoni Amatller està flanquejat per dos grups escultòrics: una garsa amb una borsa amb diners, representant el control de l'economia que exerceix el patró de la llar; i un parell de mussols, símbol de la vigilància constant requerida per a obtenir beneficis en la seva empresa.

Bufons, aranyes, óssos, lleons, gats, gossos, ocells…un enorme món zoològic es desplega per tota la Casa Amatller i està perfectament representat en les escultures de l'artista modernista Eusebi Arnau. En una altra ocasió haurem de parar-nos en tots els animals fantàstics que ens trobem en la visita, com són els dracs. Al fet que també t'han cridat l'atenció?

En tant, ens encantaria que realitzessis la teva visita a la Casa Museu Amatller i et meravellis amb tots els animals que viuen a la casa modernista.

Tria aquí la teva entrada i la teva manera de visita!

by Fundacio

La ruptura de Casa Amatller amb el Plan Cerdà, creador de l'Eixample barceloní

Fem una mica d'història i situem-nos en el plànol, literalment. En la dècada de 1860 va començar a executar-se el Pla Cerdà, un projecte dissenyat per l'enginyer Ildefons Cerdà per a fer un ordenament dels nous carrers que s'anaven a obrir a l'Eixample de Barcelona. El més visible del Pla va ser el traçat ortogonal de les vies i una estructura unitària de quadrats amb xamfrans que es feien servir per a acomodar el creixent trànsit de la ciutat. No obstant això, hi ha alguns detalls de l'Eixample que no són tan coneguts. Per exemple, en el pla de Cerdà s'especificava que les façanes d'aquesta nova àrea de Barcelona havien de tenir un límit d'altura i una decoració discreta, en la línia estilística neoclàssica dominant en els anys centrals de S. XIX. Tots els edificis de la ciutat seguien més o menys aquestes directrius, amb les úniques excepcions de les construccions públiques, com a esglésies, hospitals o escoles. Les cases privades van mantenir rigorosament els criteris de Cerdà fins que apareix la Casa Amatller en 1898.

Antoni Amatller havia triomfat professionalment amb la seva activitat d'empresari xocolater. S'havia comprat una casa en el Passeig de Gràcia i li va demanar a Puig i Cadafalch, en aquells dies un jove arquitecte que s'iniciava en l'arquitectura del Modernisme català, que reformés aquest sobri edifici. La feliç connexió entre el promotor i l'arquitecte crea un edifici trencador en el qual era just el centre neuràlgic de Barcelona. D'una banda, aconsegueixen elevar la façana de la casa amb un truc constructiu, la inclusió d'un frontó triangular que puja uns metres la façana. D'altra banda, es desenvolupa tot un programa decoratiu on es combinen taulells de colors, escultures en pedra, columnes plenes de detalls i peces de ferro forjat que no va deixar indiferent a cap barceloní de l'any 1900.

La Casa Amatller va ser llavors el primer edifici privat de l'Eixample que dóna l'esquena al Pla Cerdà. A partir de la seva construcció altres personalitats de l'arquitectura del Modernisme català, com Gaudí o Domènech i Montaner, comencen a edificar altres cases per als burgesos locals, seguint les noves modes estilístiques. És el que succeeix en la Poma de la discòrdia, però això és una altra història.

Així que, cada vegada que admiris la façana modernista de Casa Amatller, recorda que sota tota la seva bellesa hi ha una història del canvi constructiu a Barcelona. Ja has conegut tots els seus secrets?

by Fundacio

El viatge a Egipte en las fotografies d'Antoni Amatller

L'industrial Antoni Amatller, un fotògraf viatger

La vida d'Antoni Amatller, l'industrial xocolater que va encarregar la Casa Amatller a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, era realment sorprenent. Per a qui no la conegui, pensarà que es tractava d'un avorrit burgès que va poder construir la seva bella casa gràcies als diners obtinguts amb l'empresa familiar, Xocolates Amatller.

No obstant això, Antoni Amatller era un home amb moltes aficions, algunes de les quals el convertien en un avançat al seu temps. Que fos col·leccionista d'art i vidre arqueològic entrava dins de l'esperable per a una persona del seu estatus. Però que li agradés la fotografia, amb un hàbil ús de la cambra gràcies a la qual va rebre diversos premis, ja era una cosa excepcional. A més, era un destacat viatger, també a destinacions bastant exòtiques per a la seva època.

Com a hereu d'una empresa de renom, el seu pare i el seu oncle havien promogut els viatges comercials d'Antoni Amatller des de molt jove. Cada any sorgien novetats relatives a la producció industrial i a les estratègies de venda dels productes, així que calia conèixer-les de primera mà per a avançar-se a la competència a Espanya. Per tant, ja tenia experiència viatgera, però més des del punt de vista del negoci i a la vella Europa.

Antoni Amatller es va endinsar a territoris més desconeguts, allunyats de la civilització occidental. Amb la seva filla Teresa Amatller va arribar a Egipte, el Marroc o Istanbul, entre 1900 i 1910. A principi de segle XX, molt abans de l'arribada de la globalització, eren països exòtics i, fins a cert punt, encara no vinculats a les grans rutes turístiques.

Un viatge a Egipte a través dels ulls d'Antoni Amatller

Una altra de les agradables sorpreses és la que Antoni Amatller es va convertir en un turista contemporani. Perquè anava acompanyat de la seva càmera de fotos, que no era una còmoda eina actual sinó una càmera de gran format. Les seves instantànies revelen el seu viatge, amb la visita als monuments més emblemàtics del lloc.

Ara, la Fundació Amatller d'Art Hispànic i B The Travel Brand Xperience organitzen conjuntament una exposició amb una selecció de les millors fotografies d'aquest viatge, "Egipte 1909: el viatge dels Amatller en la terra dels faraons". La mostra està oberta a la sala d'exposicions de B The Travel Brand Xperience a Barcelona, en l'Avinguda Diagonal 512. En elles es pot observar l'esplèndid passat de l'Egipte faraònic, les imatges en els diferents mitjans de transport fins a la destinació o les característiques de la vida a Egipte a inicis de segle XX. A la sala també s'exposen els records d'aquest viatge en una vitrina, com un llibre-guia o unes estatuetes de l'Antic Egipte.

Activitats entorn de l'exposició d'Egipte 1909

Per a complementar l'exposició, s'han creat les “Passejades Amatller”, en les quals es combina la visita a la Casa Museu Amatller i a la mostra fotogràfica. Pots adquirir les entrades en aquest enllaç.

A més, també hem preparat una sèrie de conferències d'experts en les quals es parlarà de egiptologia, els viatges i aventurers que es van apropar a la civilització del Nil, o la faceta fotogràfica d'Antoni Amatller.

Esperem que tu també gaudis d'aquest passeig per Egipte de la mà de les instantànies d'Antoni Amatller!

by Fundacio

Tresors amagats de la Casa Amatller: el Fris dels Segadors

Antoni Amatller era conscient de l'enorme valor artístic que tenia el seu habitatge, la Casa Amatller, molt de temps abans que fos reconeguda com una de les millors cases de l'arquitectura modernista catalana. Ens han arribat fotografies de les principals cambres de la Casa Amatller als seus primers anys, ja que Puig i Cadafalch manava fer reportatges fotogràfics dels seus edificis. L'industrial xocolater era també conscient del valor documental de la fotografia i estem segurs que ell estava orgullós de la seva llar.

Gràcies a aquestes antigues fotografies i a l'extraordinària conservació dels mobles i elements decoratius, la restauració a començaments de la dècada de 2010 va poder retornar a la Casa Museu Amatller a un estat el més semblant al qual va tenir a l'inici de segle XX. Així, és possible afirmar que la Casa Amatller és l'única casa modernista de Barcelona que manté el seu aspecte original de 1900, quan vivia allí l'empresari amb la seva filla Teresa. No obstant això, hi ha detalls a les imatges del principi de segle que no es poden apreciar, per la qual cosa en la restauració de 2010-15 hi ha hagut algunes sorpreses. Com a la Sala de la Música, situada en la part pública de la Casa Amatller.

En la part més alta de les parets, just sota l'increïble sostre cassetonat, els restauradors van trobar un fris amb estrofes populars catalanes escrites amb caràcters gòtics. Una d'elles és l'inici de l'himne nacional català, Els Segadors, en la seva versió original, reelaborada a la fi del segle XIX. L'altra és la Cançó del Mariner, una composició d'època moderna.

Aquestes lletres marcaven uns valors catalanistes que es corresponien amb la personalitat del promotor de l'habitatge, l'industrial xocolater Antoni Amatller, i de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Els dos eren protagonistes del corrent que, a més de ressaltar la cultura pròpia de Catalunya, reivindicava un protagonisme polític. Destaca la implicació de Puig i Cadafalch, que va ser el segon president de la Mancomunitat.

No se sap exactament quan ni perquè es van tapar aquestes estrofes, però ens ho podem imaginar: pel seu caràcter eminentment catalanista, especialment quant a l'himne –“Catalunya triomfant…”- segur que van ser retirades de la vista en 1939. A inicis d'aquest any el front de la Guerra Civil estava a Barcelona, amb l'exèrcit franquista a punt de prendre la ciutat de Barcelona. S'aveïnava una època en la qual es prohibirien els partits nacionalistes, el català i qualsevol indici que es pogués relacionar amb el catalanisme. Així que, veient el difícil panorama que arribava, és molt probable que s'aprofités en aquest moment per a cobrir uns textos que lligaven a la propietària, Teresa Amatller, amb la tradició catalana i catalanista. Avui, afortunadament, s'ha pogut recuperar aquest tros de patrimoni perquè puguem gaudir de la seva bellesa i de la història que compte.

Tots els edificis antics guarden secrets, molts dels quals es perden en el temps. A la Casa Museu Amatller el treball de restauració ha permès treure a la llum alguns d'ells, que parlen a més d'una terrible època de la història del nostre país.

Després de dècades ocults, els versos tornen avui a ressonar per a tots els visitants de l'espectacular casa modernista.

Feliç Diada de Catalunya des de Casa Museu Amatller!

by Fundacio