Fundacio

Què visitar a l'agost a Barcelona?

L'oci cultural de Barcelona no es va de vacances. A l'agost, a pesar que molts dels seus habitants s'escapin a altres enclavaments costaners o a llocs del món més llunyans, encara hi ha molt a fer, que conèixer i que viure a Barcelona. 

Des de Casa Museu Amatller us volem recordar què visitar a l'agost a Barcelona. Per a començar, la casa modernista que l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va construir per a l'industrial xocolater Antoni Amatller segueix oberta per a tots.

En aquest article trobareu 31 propostes, la majoria relacionades amb l'amor que professem per l'art i el patrimoni a casa MuseuAmatller. Teniu una activitat diferent per a cada dia del mes!

1. Les Nits Modernistes de Casa Museu Amatller. Cada dijous podràs viatjar a la vida domèstica burgesa del 1900. En una genial visita teatralitzada podràs descobrir una autèntica casa modernista a les mans de la seva propietària, Teresa Amatller.
2. El Palau Macaya. Els dilluns aquest palau dissenyat per Puig i Cadafalch es visita de mà de Casis Singulars. Coneix aquest edifici construït contemporàniament a la Casa MuseuAmatller!
3. Les Nits amb Ritme de Casa de les Punxes. Tots els divendres la terrassa d'aquesta monumental edificació de Puig i Cadafalch s'omple de música.
4. Les obres de Jujol en el Palau Güell. El sorprenent palau creat per Antoni Gaudí en ple Raval entre el 1886 i el 1890 es completa amb una magnífica exposició. “Jujol, arquitectura del color” presenta objectes originals dissenyats per l'arquitecte Josep Maria Jujol, la qual cosa ens ajuda a comprendre la qualitat de l'obra modernista d'aquest creador.
5. Les Nits Màgiques Casa Batlló. Puja cada nit a l'edifici d'Antoni Gaudí per a gaudir d'un concert de música de diversos gèneres després de visitar la construcció que ha reobert la seva façana després de la restauració.
6. El Palau de la Música Catalana. L'única sala de concerts modernista del món, dissenyada per Domènech i Montaner, continua amb el seu horari de visites i el seu programa d'esdeveniments.
7. El Museu Picasso. Si la col·lecció del museu és increïble, les dues exposicions temporals connecten en certa manera amb la Casa Amatller: una es dedica a la fotografia, una de les aficions d'Antoni Amatller; una altra a la família, una arrel imprescindible per a construir el llegat dels Amatller.
8. La xocolata a Casa Museu Amatller. A ningú li amarga un dolç, tampoc quan la temperatura és alta. Cada visita al modernisme de la nostra casa finalitza amb una tassa de xocolata.
9. El Museu Marítim. La cultura també s'acosta al mar, amb la història dels grans vaixells, perfectament replicats dins de les antigues drassanes, i del comerç marítim per tot el món.
10. El Museu Del Disseny. En aquest espectacular edifici es concentren col·lecció de disseny de diverses èpoques. Sabies que pots trobar objectes del període modernista o vestits que van poder ser de Teresa Amatller?
11. El CCCB amb “Feminismes!”. A la Casa Amatller va haver-hi una dona independent com Teresa Amatller, que va estar al càrrec de l'empresa familiar i del patrimoni de la seva casa durant 50 anys. En el CCCB les obres de l'exposició Feminismes! reivindica el paper de les artistes dels anys 70 i de l'actualitat.
12. La Fundació Tàpies. Un altre edifici modernista pròxim a Casa Museu Amatller. En aquest cas, Lluís Domènech i Montaner va construir un edifici industrial per a l'editorial Montaner entre el 1880 i el 1882, en la qual avui se situa la seu de la Fundació Tàpies.
13. El Espai Bombers. Saps com s'apagaven els incendis a Barcelona en l'època en la qual es va construir la Casa Amatller? A l’Espai Bombers trobaràs els primers cotxes de bombers de Barcelona.
14. El Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sobre Montjuïc hi ha una estupenda col·lecció d'art modernista, amb peces autèntiques de la Casa Amatller dissenyades per Puig i Cadafalch i executades per artistes i artesans de primera fila.
15. El Museu Marés. Aquí es presenta una altra col·lecció artística reunida per un home, en aquest cas de l'escultor Frederic Marés. També hi ha espais en els quals es mostren objectes de la vida entorn del 1900, com a joguines històriques.
16. El Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Vols conèixer en una estupenda exposició com eren els carrers sobre les quals es va projectar la Via Laietana? En la conservació del patrimoni d'aquesta avinguda que va obrir la Ciutat Vella va treballar Puig i Cadafalch.
17. El MHUBA. El Museu d'Història de Barcelona té diferents seus en les quals es pot conèixer la història de la ciutat comtal, des dels orígens fins als nostres dies.
18. El Cosmocaixa. Es tracta d'un antic asil per a cecs, obra modernista de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. Aquí hi ha exposicions que expliquen els fonaments de la ciència i fins i tot existeix la recreació d'un bosc tropical.
19. El Caixaforum. A l'antiga fàbrica Casaramona, dissenyada per Puig i Cadafalch en llenguatge modernista, es pot assistir a algunes de les millors exposicions de Barcelona. Moltes peces vénen d'institucions tan emblemàtiques com el British Museum.
20. El Liceu. La música clàssica no para a l'estiu. I què millor que escoltar-la en el centre líric preferit per la burgesia que representava a Antoni Amatller?
21. La Fundació Mapfre. La Casa Garriga Nogués és una altra de les joies modernistes de Barcelona amb detalls tan impressionants com la seva escala monumental o la seva espectacular vidriera. A l'agost continua amb la seva exposició de fotografia dedicada a Richard Learoyd.
22. El Museu Egipci. Antoni Amatller i la seva filla Teresa van conèixer la civilització egípcia en un extraordinari viatge a la terra dels faraons. Si vols conèixer els secrets d'aquest poble de l'Antiguitat, a Barcelona hi ha un Museu Egipci.
23. El Park Güell. Aquest conegut espai va ser concebut com una urbanització envoltada de zones verdes. No obstant això, només es van construir dues cases. L'imaginatiu conjunt dissenyat per Antoni Gaudí representa una unió perfecta entre arquitectura i natura.
24. L'Hospital de Sant Pau. A l'època modernista, fins als hospitals de Barcelona es revestien amb aquest estil! L'Hospital de Sant Pau és el recinte modernista més gran del món i va ser dissenyat per Domènech i Montaner. 
25. La Casa Vicens. La primera obra de Gaudí se situa en el cor de Gràcia. Si vas a les populars festes del barri, recorda't de visitar aquesta impressionant casa plena de color!
26. Sabors modernistes. La Fonda Espanya és un dels locals hostalers històrics de Barcelona. Encara es conserven algunes sales dissenyades per Domènech i Montaner, amb la pintura de Ramón Casas. També tenen un menú modernista que recrea els sabors d'aquesta època, dissenyat per Martín Berasategui.
27. Les galeries d'art. Si vols començar una col·lecció com la d'Antoni Amatller, o simplement vols admirar l'art que exhibeixen les galeries de Barcelona, a l'agost molts d'aquests locals continuen oberts. 
28. El MAC, Museu Arqueologia de Barcelona. Una de les exposicions temporals d'aquest museu tracta sobre la protecció del patrimoni de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-39). El fundador del Institut Amatller d’Art Hispànic, Josep Gudiol, va estar implicat en aquesta labor de defensa de l'art i l'arquitectura catalana durant el conflicte.
29. El Museu Autòmats del Tibidabo. La diversió del Parc del Tibidabo es complementa amb un museu únic. El Museu dels Autòmats guarda molts d'aquests objectes que van servir per a entretenir a la gent de fi del segle XIX i principis del segle XX.
30. El Museu del Modernisme. El modernisme té el seu propi museu a Barcelona. Aquí descobriràs una gran selecció d'obres dels millors artistes del modernisme català, tant en pintura i escultura com en objectes decoratius.
31. El Museu de la Xocolata. Ja sabreu que Casa Museu Amatller està lligada a l'empresa de Xocolates Amatller. I que cada visita al monument acaba amb una deliciosa tassa de xocolata. Per a completar la història del cacau i els seus productes derivats, a Barcelona existeix el Museu de la Xocolata.

Quin serà el teu pla a Barcelona durant el mes d'agost?

by Fundacio

El vi al origen del modernisme català

Quan es parla de modernisme català, una de les imatges que tenim al cap és la de la façana de la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch. O la veïna portada de la Casa Batlló, una altra obra mestra d'Antoni Gaudí. I també els edificis de Lluís Domènech i Montaner com la de l'Hospital de Sant Pau.

És ben conegut que un dels pilars que sostenen l'aparició d'aquestes noves construccions és el de la burgesia catalana. La industrialització va produir una nova classe burgesa, que es va enriquir amb la creació de fàbriques noves i més competitives. Però, sovint, s'oblida d'un altre sector més tradicional que també va fer guanyar molts de diners a la burgesia catalana: els terratinents encarregats de la producció vinícola. 

Hem de remuntar-nos a mitjans del segle XIX. Els territoris mediterranis conreaven la vinya amb la qual produïen vi per a consum propi i comerciaven amb els excedents. França ja era un dels grans centres vinícoles, amb vins d'enorme reconeixement internacional. 

Però al 1863 va arribar a la vinya francesa una plaga letal: la filoxera. Aquest petit insecte originari d'Amèrica va destruir al 1868 la majoria de les vinyes autòctones de França. No hi havia vi al país gal, per la qual cosa va haver d'importar els brous dels seus veïns, entre ells Espanya. 

A més, aquesta crisi productiva va coincidir a Espanya amb l'augment de territoris destinats al cultiu de vinya i amb un creixement en la importació de vins a Europa. 

A Catalunya, la proximitat amb França va convertir als tradicionals centres productors en protagonistes del comerç d'ampolles. Va haver-hi 15 anys d'expansió econòmica, en la qual els comerciants francesos venien a Catalunya a comprar vi. Però aquests estrangers també van invertir en la millora de les infraestructures catalanes per a facilitar el transport; o donaven suport econòmicament als terratinents per a augmentar la productivitat cada any. 

El període de bonança econòmica va fer que molts propietaris de cellers destinessin part dels seus guanys a altres negocis, com les noves indústries. I també van portar la seva capital a inversions immobiliàries a Barcelona, una ciutat que estava creixent de forma increïble sobre l'ordenat espai de l'Eixample. 

Així doncs, els diners de la producció vinícola va constituir el capital inicial per a noves indústries i es va invertir en forma d'immobles. Així els propietaris de terres es van consolidar com una burgesia naixent que serà l'encarregada de promoure els arquitectes i artistes del modernisme català de final del segle XIX.

Al 1878 la filoxera va arribar a Catalunya. En aquells dies, molts cellerers havien diversificat els seus negocis i s'havien instal·lat en zones més urbanes, per la qual cosa no els afecta tant aquesta crisi en la seva economia. Sí que alguns territoris en els quals la dependència del vi era més directa van sofrir la plaga de la filoxera. A l'Alt Penedès, per exemple, es van deslliurar d'aquest terrible insecte a la fi del segle XIX, començant una nova etapa de progrés econòmic que va coincidir amb el moment àlgid del modernisme. Arquitectes com Puig i Cadafalch, conegut per haver realitzat la Casa Amatller a Barcelona, va construir les Caves Codorniú a Sant Sadurní d'Anoia. Altres arquitectes del modernisme català també van intervenir en l'edificació d'altres cellers.

Per tant, el vi i el modernisme català estan molt més lligats del que sembla. Així que és una bona idea celebrar les Nits Modernistes de Casa Museu Amatller amb una copa de vi en el seu increïble entorn. Després d'una visita teatralizada en la qual Teresa Amatller i la seva donzella proposen un fascinant viatge a una casa modernista del 1900, existeix un millor final que amb una deliciosa copa de vi?

by Fundacio

La simbologia de la façana de Casa Amatller

La façana de la Casa Amatller es mostra davant els ulls dels vianants del Passeig de Gràcia de Barcelona com una bella icona de l'arquitectura modernista de Catalunya. L'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va presentar un frontal d'enorme originalitat, en el qual es combinen solucions arquitectòniques que reinterpreten els estils del romànic al gòtic. Per no parlar del fascinant frontó que corona la façana, amb la seva forma triangular i escalonada, inspirat en els edificis del nord d'Europa.

Però posem la nostra atenció als detalls de la façana, als seus singulars elements decoratius de les escultures i els esgrafiats. Els artesans del modernisme es van posar al servei de Puig i Cadafalch per a materialitzar un programa simbòlic que ressalta la família del propietari i promotor de l'obra, l'industrial xocolater Antoni Amatller. Els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol es van encarregar de realitzar les peces decoratives que poblen la façana.

Als laterals de les portes d'accés hi ha un zíngar que porta un ós domesticat lligat amb una corda, mentre que a l'altre costat es troba una bella dama lluitant contra una bèstia. Entre les dues portes de la Casa Amatller hi ha un cavaller que mata a un drac, salvant a la princesa de llarga cabellera que mira l'escena des del pis principal. Aquest últim es tracta d'una representació de Sant Jordi, patró de Catalunya. Antoni Amatller ho reivindica, ja que, al costat de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, estava molt vinculat als moviments de recuperació de la cultura i política catalana de la Reinaxença: Sant Jordi és un símbol de la reafirmació de Catalunya.

Sobre els arcs, en els altres detalls escultòrics de les portes d'accés, es poden observar quatre personatges que simbolitzen les arts: la pintura, amb una paleta de colors a la seva mà; l'escultura, que sosté un bust d'una estàtua; l'arquitectura, que observa un compàs; i la música, fent sonar una arpa. Aquestes quatre figures expressen la promoció de les arts d'Antoni Amatller, tant a l'hora de confiar en els arquitectes, artistes i artesans contemporanis per a la construcció de la seva casa, com a l'hora de crear una excel·lent col·lecció d'art.

Per a descobrir les activitats que definien a Antoni Amatller hem de portar la vista cap al balcó del pis principal. Cadascuna de les tres obertures presenta un escut amb els símbols de la indústria, les arts i el col·leccionisme. Als capitells de cada costat de les portes figuren escultures amb animals que realitzen activitats humanes, concretant el significat de les al·legories. 

Al balcó de l'esquerra l'escut tanca un compàs, un ganivet, un martell i un peu de rei, acompanyats de les figures d'uns conills que fundin ferro i uns micos que el forgen en l'enclusa. Remeten a la indústria que havia permès la fortuna de la família Amatller.

El balcó central compta amb un escut amb un llibre obert i una cambra antiga, d'acordió, complementats d'uns ases escriptors amb ulleres i gorgera cervantina al coll i uns gossos fotògrafs: simbolitzen les arts. I recorden l'activitat d'Antoni Amatller com a fotògraf aficionat, elevant-la al rang d'art. Sabies que el seu estudi estava darrere del frontó triangular de la façana?

Al balcó de la dreta l'escut enquadra objectes de vidre i ceràmica. A les escultures veiem unes granotes que bufen vidre i uns garrins que treballen la ceràmica. És una al·lusió al col·leccionisme emprès per Antoni Amatller, que es va especialitzar en vidre de l'Antiguitat, una col·lecció que va ser continuada fins avui, sent una de les millors en el seu gènere.

Encara queden més al·lusions a Antoni Amatller: a la finestra del seu dormitori apareix un home amb una càmera de fotos de caixa, recordant l'afició del xocolater per la fotografia. A l'altre costat de la finestra, una escultura de dona gran vigila a la princesa que hem esmentat en l'episodi de Sant Jordi. Podria tractar-se d'una espècie de celestina.

D'altra banda, queda l'al·lusió a la família Amatller. A la tribuna del dormitori de Teresa Amatller hi ha una gran A majúscula, acompanyada de més lletres A més petites. Juntament amb la presència de la flor de l'ametller i uns versos en els quals s'esmenta la flor d'aquest arbre, és una referència al cognom de la família, una generació de xocolaters d'èxit.

Finalment, les flors de l'ametller, amb les seves característiques cinc fulles, apareixen disseminades regularment per tota la façana: són el final escultòric de les línies de motllures de les finestres, però també estan presents en forma de serigrafiats a l'acolorida paret. 

La Casa Amatller es mostra des de 1900 com una bella i fascinant edificació del modernisme català. Però, gràcies a la lectura dels símbols presents a la seva façana, sabem que celebra l'èxit de la família d'Antoni Amatller com a industrial xocolater i com a gran promotor de les arts. Es reforça el treball de les famílies burgeses catalanes que van posar en marxa el modernisme gràcies al seu mecenatge.

by Fundacio